23° / 5° Poc tapat

Patrimoni

És molt difícil, per no dir impossible deslligar el patrimoni que tenim a les nostres contrades en diferents tipologies, ja que al cap i a la fi tot és cultura, però també tot és natura. L'home i la natura s'han trobat des de temps immemorials a les Valls de Valira, l'home amb la seva activitat ha modelat el medi, i el medi amb les seves característiques ha condicionat l'activitat de l'home; per tant és impossible deslligar una cosa de l'altra.

Les bordes que tenen la majoria dels pobles del municipi són patrimoni cultural perquè en elles s'ha viscut i són elements estàtics del medi, però també són patrimoni natural, ja que tot el que les conforma és natura: les pedres de les seves parets, les lloses dels llosats, la fusta de les bigues i els empostissats... Aquests elements de l'arquitectura són un tret molt característic que cal tenir en compte a l'hora de planificar qualsevol ruta pel municipi, ja que haurien de ser lloc de parada obligatòria per tal de poder-ne admirar els seus traços i sempre que sigui possible l'activitat agrícola i ramadera que encara avui en dia si duu a terme.

Al municipi s'hi troben infinitat d'esglésies, esglesioles, ermites i capelles; cadascuna amb el seu Patró, la seva història i els seus peregrins, i totes elles disposades a rebre la visita de qualsevol peregrí, curiós o enamorat de l'art. Cal destacar-ne les esglésies Sant Andreu d'Arcavell, Santa Eugènia d'Argolell, Sant Martí d'Ars, Santa Eulàlia d'Asnurri, Sant Martí de Bescaran, Sant Tomàs i Santa Margarida de Calvinyà, Sant Romà de Civís, Santa Agnès de Farrera dels Llops, Sant Pere d'Os de Civís, Sant Joan Baptista de Sant Joan Fumat i Sant Jaume de Llirt; així com les ermites repartides per diferents contrades, potser la més singular Santa Magdalena, compartida amb els veïns Pallaresos. I no cal oblidar la joia del municipi, el Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, a Anserall amb una llarga història al seu darrera.

El municipi fins fa poc anys basava la seva economia en l'agricultura i la ramaderia, sent els ramats més importants de vaques de llet i ovelles; però els últims anys hi ha hagut una gran transformació, per una banda han anat desapareixent les explotacions de vaques de llet, donant-se per acabades en molts casos les explotacions familiars que havien sobreviscut durant segles de la terra, però en altres casos transformant-les en explotacions de vaquí de carn i en alguns casos en equí, sense oblidar els ramats dovelles que encara peixen pels prats i pastures del municipi.

Pel que fa als espais naturals del municipi destacar que donada la seva riquesa i excepcionalitat han estat catalogats amb diferents figures de protecció, els EINs de Roc Beneïdor i Tossa Plana Puigpedròs a Bescaran, la Xarxa Natura 2000 a Civís i Asnurri i el Parc Natural de l'Alt Pirineu a Os de Civís, Civís, Asnurri i Ars. Tot i això no s'ha de desmerèixer en cap moment la flora i fauna de la resta del municipi.

Part de la superfície del municipi l'any 2003 va ser inclosa dins els límits Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP), que amb gairebé 70.000ha és el més extens de Catalunya. És un territori vast tant per la seva extensió com per les seves característiques, el qual s'estén per 15 municipis del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, sent els seus trets característics tant la diversitat faunística i florística, com el gran patrimoni cultural, etnogràfic, mitològic i antropològic que alberga. Un territori el qual deu en gran part la seva riquesa a la mà de l'home, un home que sembla que en els últims anys en fuig, fent témer en molts casos la perdurabilitat d'unes característiques del medi que únicament es podran mantenir si continua l'activitat ramadera i agrícola. Podeu consultar més informació del PNAP al seu lloc web o bé seguir-lo a través del Facebook.

L'equip tècnic PNAP, des de la seva creació l'any 2003, ha treballat incansablement al costat de l'Ajuntament i les Pedanies del municipi per al coneixement i manteniment tant del territori com de la gent que en ell viu i s'hi guanya la vida. Un equip que des del primer moment ha entès la necessitat de preservar i conservar les espècies de flora i fauna que es troben en perill, però també la vitalitat dels ramats de bestiar, i per tant dels pastors que en tenen cura i dels prats en els quals s'alimenten; fent d'aquesta una activitat que encara es manté viva i lligada al territori, i al mateix temps també incentivant els sectors serveis i turístics. També s'han dut a terme diferents tasques de promoció del territori i de suport en la creació d'infraestructures per a l'ús públic, tals com senders, centres d'informació, cartelleres informatives, senyalització...